Els camins del paradís perdut, page 17 by Llorenç Riber
<< Return to Title Details & Download18
en aquesta.- Ço digué l'home de Déu. El sant abad ordenà que fossen meses en la nau totes coses, per ésser demà, a temps, a la dita illa. Com fos que la nau era ben estibada de càrrec, encara l'home afegí: -Anau en nom de Déu, i no passeu ànsia de res que us puga mancar. Passada la vuitena, jo us trametré tot ço que mester haureu per menjar i per beure i ço que us trameta, fins a l'altra Pasqua us durarà.- Sant Brandan digué: -¿I com saps tu que nosaltres restarem allà fins passats els vuit dies? L'home feu de resposta: -Anit, de bona hora sereu en aquella illa que pròxima veis i us hi estareu demà fins a hora de sexta. I després transfretareu a una altra illa, no gaire lluny d'aquella, cap a la banda del ponent, que hom anomena _el paradís de les aus blanques_. I allà romandreu fins a la vuitada de Cincogesma.- Llavors el sant abad demana-li de noves de les ovelles, i com així eren tan grans i tan blanques i tantes. I l'home de Déu li digué: -A saber haveu que en aquesta illa hi ha bones herbes i rou abundós, plè de manà; i l'aire és temperat i és bo i les ovelles vaguen a lloure. I ningú no les muny, quan els anyells se'n desmamen; ni hi ha hivern qui les fassa morir per gran fred; ni hi ha malaltia, ni hi ha carnicers, ni hi ha llops; allà on volen, elles s'estan de nit i de jorn; i per això són tan grans, i són tan blanques i són tantes.
VIII
AQUÍ TROBAREN EL PEIX JASÓ I DAMUNT ELL CELEBRAREN LA FESTA DE PASQUA.
I com hagué dit açò, prengué comiat d'ells, i tots muntaren a la nau i començaren a navegar vers aquella illa, senyant-se i dient la benedicció. Com foren a la illa, la nau s'aturà abans que poguessen pendre port. Comanà