19
s la nau, els monjos començaren a treure fora de la nau carn crua per a coure-la, que de l'altra illa havien duita; i encengueren foc i posaren-hi a sobre una caldera. Quan el foc fou abrandat i la caldera aixecà el bull, començà la illa a moure's a manera d'una onda. Els monjos presos de paüra, corregueren a la nau i ho deixaren tot, pregant devotament al sant abad que els donàs socors i valença. I l'abad, amb un somrís benévol, els prengué cascun per la mà i els entrà a la nau. I quan tots ja foren dins, i començaren a remar, la gran illa mòbil s'anava allunyant vers ponent, i hom veié en ella foc i un torterol de fum pàl·lid muntant al cel. Llavors el sant abad els va dir què cosa era allò, puix Déu en aquella nit li ho revelà, ço és, que aquella illa no era illa, sinó el peix primer i major de tots els altres peixos de la mar, i el més llarg, qui ha nom Jasó.
IX
AQUÍ ARRIBEN AL PARADÍS DE LES AUS BLANQUES.
Encara no s'era allunyada la illa monstruosa, viva i fumant, columbraren els argonautes sants una altra illa, no gaire lluny, dins el ponent, verdejant i sonora. Herbes i arbres, tot hi era florit. Un flumicell d'aigua dolça, rodoladiç i cansoner, portava fins a la mar sa queixa fràgil i clara. Aquí baixaren tots i Sant Brandan amarrà la nau, i digué: -¿Veieu en qual manera Nostre Senyor Jesucrist ens ha donat un lloc per festejar l'alegria de la seua resurrecció? Aquest és el dia que ha fet el Senyor: exultem i alegrem-nos en tal dia.- I encara afegí: -Mos fills, si la vitualla ens hagués fallit, amb l'aigua d'aquest flumicell n'haguéssem tengut prou per menjar i per beure, tanta és la seua bondat i la dolçura làctea que porta.- Damunt del petit riu escoladís, pontava el tronc, no