Els camins del paradís perdut, page 21 by Llorenç Riber
<< Return to Title Details & Download22
aveu d'errar altres sis abans que retorneu al cenobi; i cascun any aquí us cal festivar la Pasqua. A la fi dels set anys trobareu el lloc que anau cercant i teniu en cor de veure, ço és la Terra de promissió dels Sants.-
I havent dit això amb meravellosa veu, l'au angèlica abandonà la proa del vaixell i volà dalt de l'arbre, a ajuntar-se amb les altres en son propi ram. Com fou hora de vespres, tots els aucells de l'arbre començaren a cantar uníssonament, i llurs ales d'argent batien a tall de campaneig. El càntic que cantaven era d'una mel·líflua tristor i deia així: _Te decet himnus Deus in Sion et tibi reddetur votum in Jerusalem; exaudi orationem meam et clamor meus ad te veniat_ (A Vós, Senyor, us cal l'himne a Sion; I a Vós, a Jerusalem, serà complida la prometensa; exoiu la meua oració i el meu clamor a Vós arribi).
Tota una hora durava el salmeig d'aquest únic vers, acompanyat amb el batement de les innumerables ales melodioses. I semblava a Sant Brandan singlotant aquell cant com un plant. En tal punt, el sant abad digué a sos fills: -Menjau ara qui n'haveu lloc, i que el vostre cos sia pascut i sadollat, que ja les ànimes vostres de gràcia divinal són peixides.- I havent sopat i dites completes, ana-se'n a dormir, però la son nocturnal, volàtil i muda, papellona negra, rat pennat fosc, voleiava sota els estels, llunyana de sos ulls. I Sant Brandan s'alçà del jaç i s'agenollà en oració. A hora de matines, cridà els monjos i signant sos llavis, començà el res matinal: -Domine labia mea aperies (Senyor, obrireu mos llavis).-
Melodiosament somniaven els aucells dormits, i llurs ales a penes trémoles, feien una dolça remor, com una corda de salteri, o com una campana aèria, percudida pe