Els camins del paradís perdut, page 27 by Llorenç Riber
<< Return to Title Details & Download28
ta aigua és d'aquella font d'on vosaltres volíeu dur-vos-en furtivament: beveu-ne amb tota segurança que ella és de la font clara, i sadolleu-vos-en amb caritat i amb alegria i amb temor de Déu. En l'altra font tèrbola van a rentar-s'hi els peus cascun dia els monjos; i és calda, per natura. El pa, que haveu vist, tan bell i blanc, no és pastat en aquest monestir, ni nosaltres sabem on és pastat ni sabem qui sia aquell qui al monastir ens el porta; però sí sabem de cert que és do de Déu i gràcia que Ell ens fa per la seva bondat copiosa qui no vol abandonar els seus servents. Sapiau que nosaltres som vint-i-quatre monjos i tots dies havem XII pans, ço és, mig pa per hom. I cascun diumenge i quisvulla altra festa, ens en dóna un per hom, per tal que romanga per sopar de les miques que se'n recullen. Emperò avui, jatsia no sigui jorn festiu, Déu ens en tramet un per hom. Per tal com vosaltres sou aquí arribats, en plaer li ha vingut de multiplicar el recapte. D'aquesta manera, Nostre Senyor Jesucrist ens ha nodrits amb pa del cel d'ençà dels jorns de mossenyer Sant Patrici i mossenyer Sant Albeu, nostres pares, els quals vuit cents anys fa que passaren de la present vida a la glòria del paradís. Certa cosa és que de malaltia i de vellesa i de debilitat els nostres cossos són exempts. I saber us cal que en aquesta illa no tenim atalentament de menjar; i de cosa cuinada al foc mai no en menjem, ni tenim cald ni fred, per ço com l'aire és temperat i amorosit. I quan l'hora arriba de cantar vespres i completes la lluminària de la nostra església és encesa i no sabem qui l'encén; i crema tant com dura l'ofici; i mai l'oli no falleix.- Com hagueren els monjos begut tres vegades per reverència i honor de la santíssima Trinitat, l'abad, segons la seua usança, sonà la campanet