39
ls, un bocí de la bèstia marina qui us volia devorar? Vosaltres sereu qui la devorareu a ella. A Déu plau que sia així, que per açò la mar a terra l'ha gitada. Sapiàu que tendreu que romandre llarg temps en aquesta illa. I ço serà per causa de temps contrariós que aviat se torbarà. I us dic que tregueu, més terra endins, la nostra nau i que cerqueu un lloc on atendarem, esperant la bonança que retorni.- Els monjos li digueren: -¿En qual manera, nosaltres podrem viure ni com podrem cuinar res, si no tenim aigua, i en aquesta illa no hi sabem cap font?- I l'abad els diu: -No us vullau queixar de res: ¿Creis que és cosa més difícil de fer a Déu donar-vos de beure que de menjar? Així com us ha donat menjar us donarà beure. Anau trescant per la illa, sempre cap a migjorn i trobareu una font clara de bona aigua, i herba al entorn i arrels mengívoles. Preniu-ne a bastament, tant com menester us sia, però no pus.- I se n'anaren els monjos per allà on l'abad els havia dit, i trobaren-ho així com l'abad els havia dit. Aquella nit mateixa el temps se torbà d'aigua i de vent-pluig i de soroll i tro d'onades vastes. Tres mesos, i encara més, durà la maltempsada, i passats aquells tres mesos, el sant abad digué a sos monjos: -Demà farà un bell temps, i també demà passat i l'altre dia; i serà la mar tan calma que podrem navegar en segurança, ontocom ens plaurà.- Tal com ho havia dit, aixímateix fou veritat. D'on, passats tres mesos i quatre dies, el sant donà ordre de carregar el bastiment de coses de menjar i d'aigua de beure; i per ell, féu provisió d'herbes i d'arrels, per ço com, d'ençà que fou ordenat prevere, no volgué menjar ni carn ni peix ni aucell. Ben estibada la nau de vitualles, alçaren vela i aquesta vega