Els camins del paradís perdut, page 41 by Llorenç Riber
<< Return to Title Details & Download42
salms que salmejaven eren aquests: _Deus misereatur nostri; Deus in nomine tuo salvum me fac. Credidi propter quad locutus sum. Laudate pueri, Dominum_ (El Senyor de nosaltres haja pietat; Déu, en el vostre nom salvau-me. He cregut i per això he parlat. Alabau, infants, al Senyor).
Cantant alternament així s'estaven, quan s'en vengué un gran núvol, una aubaïna càndida i tendra, com el somni de la terra matinal, com la boira blanca qui entela sos grands ulls verds oberts a la llum nova. El qual núvol embolcallà les companyes cantadores i les sotstragué a l'esguard dels monjos meravellats. Vera cosa és que sentien el càntic aleshores aunat en un feix únic de veus melodioses, les quals cantaven: Te Deum laudamus, que muntava al cel deliquiós, malalt d'amor, entre l'encens allanguit d'aquella boira vaga. Quan fou de jorn, la calitja se va espargir i se va fondre i la illa romangué vestida de frescor i d'auba. I aleshores els tres chors començaren conjuntament a cantar: _Deus, Deus meus, ad te de luce vigilo_ (Déu, Déu meu, per Vós, des que el dia trenca, són oberts mos ulls).
I fou semblant als monjos, que tenien un gran Anyell blanc el qual per ells era immolat. I el candor dels núvols matinals, del sol ixent s'enrogia. I per Ell foren beneïts i d'Ell combregaren. I com combregaven un per un, cantaven tots els altres: _Hoc sacrum corpus Domini et Salvatoris sanguinem sumite qui custodiat vos ad vitam aeternam_ (Preneu aquest Cos i aquesta Sang del Senyor i Salvador vostre, el qual us guardi per a la vida eterna).
I quan tots hagueren combregat de l'Anyell; la companya dels joves homs aportaren als monjos un cove ple d'aquells grans que semblaven de raïm madur, i els digueren: -Portau d'aquests grans al bastiment, que us seran d'utilitat. Emporteu-vos-ne del fruit de la Illa dels forts homens, i deixeu-nos