69
s monjos aquest bell sermó: - En la profunditat d'aquell incendi és la illa preciosa que anam cercant, ara fa set anys complits. I per ço com sou estat ferms en la fe i amb paciència, i heu endurat tan llargues tribulacions, Déu vol consolar l'incansable desig i al nostre viatge errívol posar terme. Experimentat haveu com per moltes maneres de treballs i de malanances va hom al paradís, altrament anomenat, reialme de Déu. Per cap altre camí pot anar hom, sinó per aquest camí de les angoixes corporals i espirituals. Així hi anaren els sants i les santes de Déu. A saber haveu que les coses estranyes de veure i creure que fins ara plagué a Déu mostrar-vos, no són res en comparació d'aquelles que encara veureu, en la noble Terra de promissió dels Sants, que Déu ha promès donar a tots els feels qui moriran en estament de gràcia i en via de salvació. Per això escrigué Joan l'Evangelista: _Benaventurats els morts qui moren en el Senyor; per ço com les obres llurs meritòriament els segueixen i trobar-les han en l'altra vida, qui no haurà mai fi_. I aviat veureu la prova d'aquella dita que digué David en un verset: _Beati qui habitant in domo tua, Domine_ (Benaventurats són aquells qui en vostre casal habiten, o Senyor).
I Déu mateix va dir quan anava pel món, plè de gràcia i de veritat, vestit amb la tràbea d'aquesta mortalitat corpòrea: _En el casal de mon Pare, hi ha moltes mansions_.- Aquestes paraules digué el sant abad i encara moltes d'altres, puix per espai d'una hora durava el bell sermó. I la nau anava caminant cap a claredats sempre creixents i els monjos contemplaven un sol nou i unes estrelles noves, més grosses i més vives, com brillen els estels del nostre cel, després que els rentà la pluja. I veíeren els set p