81
l'Evangeli qui cremaven la darrera gota d'oli. El silenci d'aquella hora esperava la gran clamor: L'Espòs arriba; eixiu-li a camí!
Caminàrem desset dies i arribàrem a Jerusalem. Aquells dies s'escaigué la festa de la Santa Resurrecció. Per tots sos carrers cantava hom: Alleluia! Entràrem en el Sepulcre i posàrem els llavis tremolosos damunt la pedra de la Resurrecció remoguda per la mà de l'Àngel blanc. Amb l'afany del cérvol qui arriba a la font desitjada, embolcallàrem amb una besada llarga i feel el sepulcre nou on Jesucrist se tombà per dormir, com un lleó, Lleó de Judà com era, un son de tres dies. Els nostres peus se deturaven meravellats, com els peus dels antics pelegrinants, en els atris de Jerusalem; però el cor ens empenyia.
Adéu, Jerusalem! ¡Benaventurats els ulls qui han vist la teua claredat! ¡Primer que oblidar-te a tu, oblidarem nostre mà dreta! S'agafi nostra llengua al paladar si no ens recordem de tu i no et posem al principi de totes les nostres alegries!
D'aquí partírem cap a Betlem. Veiérem i adoràrem la menjadora on, segons el mot profètic, _el bou conegué son posseïdor i l'ase conegué l'estable de son senyor_; ço és, el lloc on Nostre Senyor Jesucrist no es dedignà de nèixer i on l'estel de Jacob, profetitzat, conduí els Reis de Tharsis i de les illes, de Sabà i de l'Aràbia, olorosa en flor i en fulla i en fum. Adoràrem el lloc, on sobre l'or humil d'unes palles, s'apilà el Munt de blat voltat de lliris. Tot el camp d'Efrata feia encara olor de pa. Aquest lloc és distant de Betlem, dues milles. Pujàrem a la muntanya de les Oliveres i besàrem la roca, on Jesucrist deixà marcada l'emprempta suprema de sos peus quan als cels se'n muntà, entre un núvol de Querubins, s