Els camins del paradís perdut, page 97 by Llorenç Riber
<< Return to Title Details & Download98
el cenyissin uns braços soporífers. La fantasía desfermada començà son treball tenebrós: somnis de coses que mai haguera sospitades; fantasmes i misteris d'iniquitat. Vaig despertar amb sobresalt. Vaig sentir dins mi com un estrèpit: era l'Esperit Sant qui hi esfondrava son temple. Vaig sentir dins mi com un trabucament: era el regne de Déu qui canviava de Monarca. Vaig obrir els ulls; la fembra ja no hi era: era fuita i jo vaig quedar amb el cos las i amb l'ànima amarga.
Ai! Massa tard coneguí la trama maligna. Ferit en el flanc incaut pel ferre astut de l'adversari, desconsolat vaig sortir de la cova i vaig llançar un bramul de lleó. «Virginitat, Virginitat, Virginitat, on vas? -«Me'n vaig, me'n vaig lluny per no tornar!» Amb un roc me feria el pit; els meus ulls eren torrents: les meus llàgrimes mon pa. Els lleons fugiren de mi, coneixent el meu pecat. I jo, veient que els feels lleons per mi nodrits amb entranya maternal m'eren fuits, comencí d'invocar la misericòrdia de Crist que em digués quina penitència havia de fer i que fes retornar els lleons. La misericòrdia de Crist em subvení; lentament, lentament i empegueïts tornaren els dos lleons: entraren dins la cova i començaren de cavar amb les urpes una fossa. Allà em vaig enterrar tai de coll per espai de tres anys. Les herbes creixien a mon entorn alimentades per la pluja voluntària que segregava Déu: jo allargava la mà i me'n mantenia.
VII
EN QUAL MANERA, COM DE LA FOSSA FOU EIXIT, REGRACIÀ DÉU I LI APAREGUÉ JESUCRIST, I REBÉ NOVES GRÀCIES. I COM ELS MONJOS SE PARTIREN, I RETORNAREN AL MONESTIR D'ON EREN SORTITS.
Després de tres anys tornaren els lleons i veient en torn de mi una clarandera meravellosa començaren a descavar el clot i jo